El pas de la guarderia a l'escola suposa un pas molt important en la vida d'un xiquet. És un moment d'alegria, d'il·lusió. Però aquest pas s'ha de fer progressivament amb cura i acceptant l'ambivalència que això comporta: il·lusió per una banda i incertesa per l'altra; ambdues aniran paral·leles durant aquest procés d'adaptació.Quan el xiquet o la xiqueta comença l'escola i plora, sovint ens sorprenem: ''però si no plorava a la guarderia?". Plora i ens sentim desolats. No sabem què fer, què dir-li, com animar-lo, ens agradaria estalviar-li aquest moment.
Ens agradaria poder-nos posar a la seva pell per poder-lo ajudar millor. Com se sent i per què?
És molt necessari que els pares expliquen als seus fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, si farà alguna activitat extraescolar, qui el recollirà? (importantíssim). L'infant necessita organització, ''rutines'', això l'ajuda i li dona seguretat. Mai mentides perquè generen desconfiança, inseguretat, desorienten...…
Passat aquest procés d'adaptació els infants entren a les aules com uns ''grans experts'': entren decidits a l'aula i amb un somriure saluden la mestra, s'acomiaden de la mare, i…...
Benvinguts a l'escola!
